Passeges?

Per a moltes persones el tindre que passejar al gos és una obligació prou dura. Tres o quatre vegades al dia baixa al carrer; ploga o neve, faja fred o calor, esquiva arbres, arbustos, conversa frívolament amb els altres amos, arreplega les deixalles abans que algú et mire indiscretament... però a mi, totes aquestes coses no m'importen, fins i tot m'agraden. A banda d' aquestes situacions habituals, gràcies als passeigs he descobert d'altres que, per llàstima, no sé si experimentarà tot el món. Alçar-se pronte un dissabte o diumenge i baixar al carrer.Fer olor de croissant acabat de fer. Portar només la roba imprescindible per no gelar-se. Sentir , aleshores el vent, fresc, bufan-te a la cara. Mirar al cel i veure que tot és fosc, que la tènue llum dels fanals, només t'ilumina a tu. Sentir-te gran, passejant per una ciutat deserta, dormida, on els cotxes són mers somnis que encara no han despertat. Respirar. Profundament. Adonar-te de que els primers raigs de llum treuen el cap tímidament i dubtar; alegrar-se o decepcionar-se? Una ciutat viva, encesa, plena d'energia o silenciosa, enigmàtica, per descobrir? Dubtar i arreplegar les deixalles, o deixar-les? Filosofar. Pensar que serà de la teua vida, el teu futur. Riure d'un mateix. Veure un dels primers matiners, un entranyable iaio. Somriure inevitablement. Recordar. Ajupir-se i acariciar a Sira. Pensar que com es pot voler tant a una coseta tan xicoteta. Sentir fam. Cantar eixa cançó tan energètica i fer com si una càmera captara tots els detalls des dels millors angles. Passejar.


Se m'ocorren molts motius per a tindre un gos, i  per descomptat, l'haver de passejar-lo és un dels més importants.