dissabte, 15 de gener del 2011

EL PODER DE LA MENT

A finals de Setembre vaig aprovar l'examen  teòric de ciclomotor, però no va ser fins ahir quan vaig aprovar el pràctic.
Quan vaig començar a anar a l'autoescola, no vaig pensar que traure'm el carnet suposaria un repte de superació personal. 

Els tests de circulació em pareixien realment fàcils, per això, quan vaig complir els dies reglamentaris, no ho vaig dubtar i vaig presentar-me. Una volta superat això, era l'hora de començar les pràctiques i familiaritzar-me amb el maneig del ciclomotor. La introducció d'un examen pràctic és relativament nova i va estar impulsada per l'elevat nombre de successos tràgics que ocorrien en els sectors de la població més joves. L' examen en qüestió consisteix en atravesar una estreta doble línea de poca amplaria més que la pròpia roda, sense eixir-se de les anomenades línies. A continuació hi ha que passar per uns cons fent eslàlom i sense eixir-se de unes franges delimitadores.
Jo, tota convençuda, i després de fer només una pràctica, vaig presentar-me a l'examen, i va ocorrer una cosa amb la qual no comptava: vaig suspendre. Això, encara que puga paréixer una tonteria, me va afectar prou, i la por es va instalar en la meua ment.
No tenia cap problema amb l'execució, però la meua inseguritat em va fer fallar dues voltes més. Havia arribat a tal punt de saturació, que vaig decidir deixar passar el temps. En aquest, he estat mentalitzant- me de que sóc capaç de fer-ho, i que una cosa tan insignificant no em podia superar. De fet i, sense voler, aquest tema ha influït molt a tota la meua família. Aleshores, el divendres tenia que ser el meu dia, mentre preparàven la pista, jo m' anava concentrant. Quan l'examinador va mirar els papers, me vaig posar decididament el casc en forma de mig ou, vaig respirar i vaig donar gas, i quasi sense adonar-me'n havia passat el circuit. Al tornar cap al lloc on m'esperava la meua mare i alguna gent de l' autoescola, els vaig veure riure, i es que, el casc me l'havia posat de l'inrevés, però això me va donar igual, havia aprovat per fi¡

1 comentari:

  1. Una anècdota molt divertida! Però no acceleres massa, no vulgues ser Dani Pedrosa!
    Corregeix un parell de mots: setembre, successos, adonar-me'n, riure.

    ResponElimina