... girem l'ultima fila cap a la dreta, l'orientem de manera que quede el color roig en la mateixa línea, el girem unes quantes vegades més, i ja, resolt.
En 1974, Ernő Rubik, fill d'un dissenyador aeronàutic i una licenciada en literatura, va desenvolupar un projecte basant-se en la seua experiència com a professor d'escultura, arquitectura i disseny en la universitat d' Hongria i sobretot en el seu interés en la geometria. Els seus primers prototips no tingueren massa èxit, tant pels materials amb els quals els va fabricar, com la zona on va pretendre presentar el producte. En 1979, va fer un pacte amb una empresa americana, i la joguina va arribar a occident. Des d'aleshores, no ha parat de triomfar arreu del món al llarg de les generacions.
Estem parlant, per suposat, del cub de Rubik o " el cub màgic" com alguns l'anomenen.
Certament, no sé com el vaig descobrir, crec que va ser al col·legi; o a casa, per la creència de ma mare de que ens agradaven les joguines "per a pensar". De totes maneres, quan vaig agafar-li el gust, ja no el vai poder deixar.
Obviament la meua capacitat intel·lectual no dóna per a deduir com resoldre'l, però si per a memoritzar tots els passos a seguir i les seues variacions. Als dos dies ja el resolia amb certa rapidesa (un parell de minuts), moltes voltes seguides, de fet, els meus pares pensaven que estava desenvolupant algun tipus de patologia estranya. Però no, allò només era una afició amb la que disfrutava i de la qual estava molt orgullosa. Així, també es deuen sentir tots aquells que han participat en els nombrosos certàmens que s'han celebrat. En Múnich, Budapest, Australia, hi ha aficionats a esta simple, però molt entretenida joguina. Com en totes les coses, sempre hi ha extrems. D'aquesta manera, el rècord Guiness l'ostenta un autralià capaç de fer el cub en 5'66 segons! Una bestialitat. Però, tampoc no es queden darrere els que han inventat variacions de la manera original de fer-lo. Per exemple, resoldre'l amb els ulls tancats, amb una única mà, amb els peus, baix l'aigua, amb els ulls tapats guiat per un altres...
En fi, el que és important és que no es perda aquest meravellós invent per la catalogació de "friki" (perquè no ho és) moguda per l'enveja dels que no saben fer-ho.
Jo, us anime a aprendre, perquè realment és una cosa molt curiosa que pot distraure't en els moments d'avorriment.
Sí, la del vídeo sóc jo, resolent el cub, però això si, al meu estil!
La paraula "friki" tampoc s'enten per el seu significat real.
ResponElimina