MÚSICA TATUADA

No sé exactament el què serà, si la melodia, el ritme, la lletra... però és clar que la música té alguna cosa especial. Poques coses són capaces de fer-te sentir millor en un dia d'aquests "negre", en el que t'has alçat amb el peu esquerre o en el que no et soportes ni a tu mateix. Aleshores encens el casset, fiques el teu disc preferit i l'escoltes o li dones al play del MP3 i balles i cantes la primera cançó que sone o agafes la guitarra i fas sonar d'aquella manera els tres o quatre acords que saps. Les formes són múltiples, però el resultat sempre és el mateix: un somriure, els pèls de punta... plaer. Ara entec això de les teràpies musicals, musicoteràpia, l'anomenen, és lògic, però a simple vista no ho paréix tant. Tindre un problema realment seriós i poder alleugerir-lo amb música? Sí, així de meravellosa és. Estimular xiquets, salvar-los dels perills del carrer, recuperar l'autoestima dels adults, millorar la memòria dels majors... tots aquests beneficis té aquest concepte que posa en dubte fins i tot la seua mateixa definició (veure la viquipèdia). 
Som molt afortunats de que en la nostra societat sempre estem envoltats de música, de vegades massa. No, no crec que mai puga ser massa. Ma mare es fa creus, no comprén com puc estar escoltant i cantant una cançó alhora que escric una redacció i sense enganyar-me! (bé, alguna falteta). Sincerament, jo tampoc ho sé. Potser siga una cosa que tenim tan endins que ix espontànea, és com respirar. Aquest fet pot explicar perquè la meua família no es va sorprende gens quan el meu germà ens va comunicar que havia decidit estudiar musicologia a Barcelona. Si bé és cert que per la branca de mon pare hi ha tradició musical (el meu iaio va ser director d'orquestra i violinista) no pensàvem que cap membre seguiria aquell rastre que el meu iaio va deixar inacabat. Però ens equivocàvem. Ha sigut el meu germà el que,tal vegada, desde la seua perspectiva sempre al compàs de la música el que me l'ha fet vore, escoltar-la, apreciar-la com ara ho faig. I com que això de ser egoista no va amb mi, vaig a dir com gaudir plenament de la música. El millor moment és qualsevol, la cançó, "EIXA" i la manera de fer-ho és tancant els ulls, aturar el món i sentir com cada nota activa cadascuna de les teus cèl·lules.


Aquestes i moltes raons més sobre la música que, no venen al cas, són les que em van impulsar, ja fa algun temps, a adornar la meua pell amb un dels seus trets més característics: la clau de sol.