TRIA UNA DE LES QUATRE OPCIONS

    Hui serà un dia per a la posteritat: acabe de fer l'últim qüestionari de química del curs.    Jo no sé d'on haurà tret Vicent (un boníssim professor, d'altra banda) la meravellosa idea de fer-nos aquestes preguntes en acabar cada tema (i de vegades cada mig tema!), però la veritat que va ser un dia d'inspiració total.    La prova en si consisteix en deu preguntes amb quatres possibles respostes però només una correcta i un temps de una hora o hora i mitja, depén.        Aparentment, pot semblar prou fàcil tenint en compte el temps i que tens a la teua disposició llibres, apunts, Internet, etc. Doncs bé, el problema és que les preguntes estan formulades d'una manera especial, on els llibres, els apunts i l'internet no serveixen per a res i l'hora i mitja, quan te n'adones, s'ha convertit en 20 segons! Clar, amb aquestes condicions és normal que quan Vicent diga: "Ah! I per cert, ja teniu obert el qüestionari. Estarà fins al dilluns a les 11:55", tots ens mirem pensant: "Noooo!"    Ho he provat tot. Llançar-me i fer-ho sense haver estudiat al màxim el tema, quan ja somiava i tot amb els compostos, després de fer la migdiada, després de fer esport... tot! I la millor nota que he pogut traure ha sigut un 8 (una volta, la resta sets, sisos, cincs, quatres). El que és pitjor, és que sospite que algun dels meus companys tenen mètodes poc legals (les respostes) i mentre jo no aconseguisc res ells trauen deus. Pareix que ací o menges o et mengen.    En fi, després de totes les hores que m'he passat preparant i fent els ja famosos qüestionaris, tinc una cosa clara (bé, dues): que m'han servit per estar més preparada i que estic molt contenta que haja sigut l'últim.