És prou curiós el que se't pot ocorrer llegint una d'aquestes lectures del llibre d'anglés. La de la pàgina 63 en concret tractava d'un tipus de restaurants que s'estan posant de moda als llocs més "cool" de tot el món. La qualitat del menjar o la varietat no entren en discussió, però sí allò que diriem les formalitats a l'hora de servir i menjar els plats: tot es fa a fosques. Diuen que "mengem pels ulls", que el 50% de l'èxit d'un plat es troba en la presència. Doncs bé, es tracta d'anular aquest sentit per potenciar els altres.
No és que jo siga una meravella en la cuina, ni que la practique molt, però he de reconeixer que m'agrada molt. Disfrute inventant noves combinacions, sabors i sorprenent (favorablement o no tatnt) a tot el que vulga. Barrejant la primera tècnica amb la, ja dita, bona voluntat, va sorgir la idea de preparar un sopar "sorpresa" als meus pares.
Una setmana abans ja tenia pensat el menú, serien quatre entrants no massa grans i un postre dolç i lleuger: ensalada grega, bunyols de pernil, fideus xinessos, quiche i dolços àrabs. Sí, és prou internacional. La veritat és que està fet a propòsit. Ja que em ficava a cuinar, portaria als meus pares per un viatge imaginari de sabors i olors amanit amb música pròpia de cada país que anaren "visitant".
La preparació va començar a les 7:15 i a les 10:00 els vaig explicar en què consistiria. La meua sorpresa va ser en veure'ls vestits amb corbata, vestit, vaja, mudats! Malgrat això, els vaig traure els mocadors que cobririen els seus ulls i encara que al principi es van mostrar una mica reticents, van acabar acceptant. A mesura que els plats els anaven agradant (realment, res de compliments), es relaxaven (tirant alguna copa) i les notes creaven l'ambient propici, la seua opinió va canviar radicalment. No van parar de lloar-me i de dir que quantísim els havia agradat la experiència.
La veritat és que tots vam gaudir molt. Coses com aquesta fan que el dia a dia siga una miqueta menys monòton i prou més divertit, encara que una inmensa pila de plats, ganivets, forquilles i recipients m'esperava sense cap intenció de moure's.
Com a cosa curiosa podem parlar de la distinta habilitat pera menjar sense poder utilitzar els ulls.
A la esquerra el de mon pare, a la dreta el de ma mare. Jo no dic res, però açò ací queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada