Ara ja ningú diria que han passat tantes coses... Fisioteràpia a València, no massa contenta però matriculada. Medicina en Girona... molt més contenta, encara que no del tot convençuda. 14 de setembre, medicina a Reus. Menys d'una setmana de classe, examen, exposició, companys a la residència. 20 de setembre em donen medicina a Barcelona, a la universitat Pompeu Fabra juntament amb l'Autònoma. Dubtes, molts. Canvi radical cap a la ciutat comptal. Tot molt diferent; més gran; amb més oportunitats. Nova residència, aquesta menys familiar, però crec que millor. Quan encara m'estic adaptant em donen la universitat de Barcelona i fin i tot Huesca! Farta de tants canvis i molt contenta amb la gent que he conegut decideixo quedar-me on estic; que ja estic prou bé.
Realment ha sigut un estiu intens, però ara ja no m'imagine en cap altre lloc. Tot açò m'està servint per a madurar, molt, moltíssim. Crec que no podria estar més satisfeta amb la elecció; he tingut molta sort.
PD: Quan em vam donar Girona vaig pensar en tú, Sebastià, perquè vas dir que era una ciutat encantadora, i tens tota la raó.
PD2: Però quan em van donar Barcelona i vaig veure els pamflets del Mercadona que ens vas ensenyar a classe, els que oferien treball per a estudiants, vaig saber que havia encertat amb el lloc!
Estudiar Medicina al costat de la platja? En una de les millors universitats d'Europa? A poc més de dues hores amb tren de Castelló?
ResponEliminaAixò demostra que, de vegades, l'esforç i la perseverança troben recompensa. Me n'alegre moltíssim, Laura.
Moltes gràcies Sebastià!!!! és tot un luxe!!!!! Molta sort amb les futures generacions!!!!!
ResponElimina