18 - M

Ara que torne a donar història, cosa que no feia des de tercer d'ESO, m'he assabentat que al llarg dels segles en les societats, sempre es repeteixen els mateixos patrons, i a més ho fan de forma cíclica. D'aquesta manera, ja en el segle XVIII hi havia un gran dèficit públic que ofegava les opcions d'avançar. Però més antic i curiós em pareix, el cas de Plató (sí, també estudie filosofia). Ell proposava un govern basat en filòsofs, segons la seua opinió, els únics capaços d'arribar al coneixement absolut i per tan els més indicats per a dirigir la societat, ja que als governants de la democràcia atenesa els cataloga com a un grup de mentiders, que només volien taure partit i engrossir les seues butxaques a costa de la ingenuïtat del poble. Bé, resulten curioses les similituds, eh?

Però, a banda d'això, crec, no sé si perquè sóc molt exigent o perquè és l'època que m'ha tocat viure i d'alguna cosa cal quiexar-se, que a més d'aquestes marques repetitives, hi ha també noves incorporacions que dificulten encara més que tot funcione com hauria de fer-ho. El cicle viciós de producció- consum, la bogeria capitalista, el mal enteniment de la globalització, el xoc entre cultures, la destrucció del medi ambient, la pèrdua de valors ( de tot tipus) de la societat... I podria continuar, el que passa es que no vull minvar més l'autoestima, que ja la tenim prou baixa.

Quan relaciones tots aquests factors, exercici que fem molt en  ciències de la terra ( aquest any estic aprenent molt), t'adones que tot és tan complex, hi ha infinitats d'aspectes, bons o roïns, interrelacionats, que no es pot abraçar un assumpte sense destorbar-ne un altre. Amb tot això, cal tractar de no tornar-se bojos, i en la mesura del possible actuar en els temes més importants que afecten al cicle de la vida. Està clar que tal i com estan hui en dia les coses, potser no siga el millor mètode, però, n'és un. Anar a votar.

El que ocorre és que si tu estàs disposta a tindre un paper visible en la societat, aplicant els teus ideals i valors morals, en la mesura del possible, i endinsar-te en el món dels temes polítics, no et fa molta gràcia que convoquen eleccions anticipades i et quedes fora del rang legal de votants. El dia que vaig saber-ho vaig agafar un cabreig que em va durar una setmana, però, ara ja he comprés que, tal vegada, va ser cosa del destí o una manera de alliberar-me de les responsabilitats dels resultats. 

Siga com siga, el 21 de novembre no podré anar a votar, però, quatre mesos després ja podré conduir, anar-me'n de casa, treballar i inclús votar si torna a haver eleccions! ( mai se sap, tot podria ser)

El títol és un joc de paraules que se m'ha ocorregut així, sense pensar molt. Amb el 18 em referisc a la majoria d'edat, ja que d'això va el text, i la M, perquè el meu aniversari és en març i aquest també és el mes que dóna nom a uns altre successos (11-M, 15-M).