És cert que l'analogia del camí i la vida no és nova però això no vol dir que no siga certa, i molt.
Moltes vegades he fet marxes per la muntanya, més o menys llargues, però no mai havien sigut "competitives". Aquesta volta ha sigut diferent. La meua tia, fent publicitat de Borriol, ens va informar i animar a participar en la XIV marxa a peu del citat poble. Mon pare, gens convençut, va haver de rendir-se front la meua insistència: ens vam apuntar. I hui a les 7:25 ja estàvem amb els dorsals preparats per començar la cursa de 25 quilòmetres.
Primers metres. Aprofitem per a còrrer suaument ara que estem frescs. Ens aturem quan arriba la pujada. Tractem de mantindre un ritme que no oscil·la massa. Arribem al primer control on l'aigua, ja prou necessària, ens refresca la gola però no les idees. Dubtem. Mon pare creu que no va a aguantar la carrera llarga i ens desviem pel camí de 15 kilòmetres. Ens titllen el nombre del dorsal: pareix que ja no hi som a la cursa "competitiva". Continuem, sens dubte, pel tram més bonic del recorregut: al fons el mar, i ací, més prop, el margalló, el romer i eixe arbust amb punxetes. Mon pare es torça el turmell. Mala sort. Hem de continuar perque no hi ha cap altra solució. Pas darrere d'un altre, arribem. 15 quilòmetres en 2 hores i mitja.
Malgrat que puga semblar que ha sigut un fracàs, no puc estar més en desacord. Hem respirat aire pur, hem fet esport, hem tingut un tracte excepcional per part de l'organització, hem gaudit del paisatge, hem compartit temps junts, hem rigut... Vaja, que no se m'ocorre millor manera de passar un diumenge. Jo, per la meua part estic segura que repetiré, mon pare, ja no n'estic tan segura.
LLEGENDA DE METÀFORES:
Cal tenir en compte que no hi ha una única interpretació, però en aquest cas crec que aquestes igualtats són les més acertades.
Primer tram de la cursa amb energia = La joventut, les ganes de mengar-se el món.
La pujada = El començament de la maduresa.
L'aigua = La família, els amics, les relacions personals.
El desviament i el nou camí = La presa de decisions ( tindre un fill)
El torçament = La malaltia
La darrera frase = El record de tota una vida
És cert que l'analogia del camí i la vida no és nova però això no vol dir que no siga certa, i molt.
El recorregut, la muntanya serà la que serà, de tu depen com l'afrontes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada