"Els arxius de cronometratge maia senyalen que el 2012 marca el tancament de diversos grans cicles del temps: un cicle del Calendari maia de 26.000 anys, un cicle de la Terra de 78.000 anys, un cicle de la Terra de 26.000 millons d'anys i els 255 millons d'Anys Galàctics. El tancament simultani d'aquests cicles en l'any 2012 és com un odòmetre ( dispositiu que indica la distancia recorreguda en un viratge de un vehicle) girant al voltant de la història sencera de la nostra galaxia i, tal vegada del cosmos sencer. És un moment en el que s'espera que la humanitat, el planeta Terra, la Galaxia Via Làctea i potser tota la creació donen un salt simultani en l'evolució."
" És tan arriscat creure-ho tot com no creure res" ( Denis Diderot)
El primer paràgraf no el tinc molt clar, el segon... com que m'és més fiable. Hi ha tota una tesi que defensa que al 2012 es termina el món, però n'hi ha una altra que només diu que es van a succeir uns canvis prou importants (suportada amb insistència per la meua tia). Front a la primera, no hi ha res a fer, així que no cal preocupar-se. Daltra banda "assumirem els riscos. El que sempre ha sigut, no sempre serà, necessariament, per a sempre" ( Roberto Goizueta).
Deixant a un costat les tesis i les cites, només cal donar un cop d'ull al món per a comprendre que ens trobem en una situació tensa, conflictiva, estem situats en l'extrem del precipici, on tenim dos opcions: donar un pas endavant i rodar muntanya avall o fer un pas cap a darrere i salvar-nos del perill. O no fer res i mantenir-nos en la mateixa situació. Bé, tres opcions aleshores. Jo no sé quin va a ser el resultat, tal vegada ningú ho sàpiga, o sí, i volen deixar-nos especular una miqueta per a gaudir de la nostra suposada autoafirmació o ignorància. Però el que sí que puc afirmar és que conec uns quants casos de parelles que portaven molts anys de relació i d'un dia per a l'altre s'han terminat. Que si " ja no et vull" que si "eres una fresca per ballar amb no sé qui" que si " així no anem a cap lloc, és millor que quedem com amics"... Els xics van ser els que van deixar aquestes relacions i als pocs dies una de les xiques va trobar treball d'infermera per a un any, l'altra va terminar el màster i es va anar a Malta i la tercera està a punt de grabar un disc. Coincidències. Interpretacions. Potser, però ací estàn.
La veritat és que sóc una de les persones que no pot negar aquesta afirmació de canvi. 2012, any en el que terminem segon de batxiller, notes, estiu estrany, universitat, gent, estudis, vida nova? "Com que encara no podem controlar les coses que ens van a ocorrer, però si la manera d'afrontar-les, fes-ho sempre amb un somriure" (Laura Gómez García)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada