MAGDALENA

Xicotet bollo fet de Festa major de Castelló farina, llet, ous, sucrei i oli de la Plana, on es commemoren que es cou al forn en un els origens de la ciutat, recordant el trasllat motlle de paper. Allargada,  des del turó de la Magdalena fins al litoral. redoneta, més o menys Malgrat que són feta, és un desdejuni o berenar les mateixes festes per a tots, comú i  segons l'edat baix i les condicions en les  el nom de que et trobes"muffin" , poden ser ben diferent. un piscolabis a qualsevol Pot ser un temps de no anar a l'escola hora en  i una excusa per a tirar eixos "meravellosos" Estats Units. La veritat és que artefactes que exploten quan la metxa s'acaba. no n'he menjat moltes. Pot ser com un cap de setmana intensiu en el que la Bé, sí, estan bones, però la meua manca de costum a comprar cervessa, els cubates i el lambrusco volen aquest tipus de menjar i deixar-se la veu en un concert, i el tindre una saludar-se efusivament, iaia que pixar en qualsevol cantó, cuina rosquilles, bunyols, pastissets, coques arribar a casa a les set o... però que no és aficionada a toquejar-se amb algú, les magdalenes, pareixen requisits fonamentals per a sentir-se part de la festa. ha fet que no siga més que això: Pot ser, simplement, un xicotet bollo fet de farina, llet,un temps de tranquilitat.  etc. L'altre dia Passejar pels carrers, notar l'ambient, vaig comentar que era curiòs escoltar les dolçaines, comprar uns xurros, etc.el dit eixe de "plorar com una magdalena".També està l'opció més tradicional, eixa que Es van riure, bóta de vi en mà, quan recorre tots els actes i els segueix com vaig preguntar si si d'aquesta manera el passat tornara de nou l'origen serien les gotetes de llet, encara que només fora per una setmana. que cauen Però també hi ha qui quan mulles la magdalena no nota res distint i que taquen tota la taula i, de vegades, arriben a la roba. Sens cap mena de dubte, afirmaven que sorgia de la comparació amb les llàgrimes de Maria Magdalena, perquè no sap que és festa pecadora indecent a la, clar que tampoc sap que Jesús va perdonar. Siga com siga, en que dia estem, sempre serà millor si fa fred o calor, "plorar com una magdalena" que tindre si te "llàgrimes de cocodril" ganes de beure...


                
 Recomanació: per a llegir-ho correctament i no tornar-se boig o interpretar el que no és, es deu llegir les paraules escrites en negre d'una banda i les escrites en roig d'altra. Podria haver-ho ficat al principi, però axí és més divertit.

Conté traces de llet i segurament soja

    No és que no tingue coses a fer. Serà el canvi d'horaris o eixe "meravellòs" soroll de coets, però quan he tret els ous (de gallines camperes) del seu envàs, m'he  fixat en els nombres que porten escrits. L'origen, ve explicat dins de la caixeta: primer dígit, manera de cria de les gallines, dos lletres següents, estat membre de producció, la resta de dígits, granja de producció. Ara només falta la llegenda on s'explique la correspondència entre un nombre i la manera de criar  una gallina. Ells veuran.

Ara que estem com en una mena "d'alarma" sobre si el que mengem és de qualitat o no, crec que és interessant aturar-nos a llegir les etiquetes dels productes. No és que s'espere trobar res conclusiu o definitori, però si certes coses gracioses. Tot el món sap que la llonganissa de pasqua porta hortalisses deshidratades, i que els cereals porten antiaglomerant i traces de fruits secs amb closca (és a dir, que et pots trobar perfectament la closca). 

    Home, les galetes "Chiquilin" són prou bones, però jo no les considerarie unes " galetes entranyables". 

    I com una cosa tan xicoteta com els xiclets pot tindre una llista d'indredients tan llarga? Normal que amb tot això un excés provoque efectes laxants...

    La salsa "cocktail", salsa rosa per als despistats ( l'aclaració la fica al pot), conté: oli vegetal, aigua, concentrat de tomàquet (tomàquet i àcid cítric), vinagre de vi, rovell d'ou, sucre, midó modificat de blat de moro, midó de blat de moro (aquest sense modificar), sal, mostassa (per saber els ingredients ja t'agafes el pot), aromes conservadors: sorbat potàssic i benzoat sòdic, acidulants: àcid làctic i àcid tartàric, antioxidants E-385. Però, el que no porta ( i ho posa en majúscules) son colorants. No senyor, porta de tot, però colorants no. El color rosa és natural  (crec que és l'únic aliment d'aquest color).

    Jo no sé quin és el concepte que tenen d'una "quantitat normal", però una llauna de 650 grams  (una d'aquestes grans) de tonyina, s'ha de consumir abans de tres dies quan ja l'has encetada, mentre que per a un paquet de rosquilletes (com màxim cinc) et donen fins a cinc dies! Clar, a rosquilleta per dia.

    L'etiqueta de les crispetes estan malament. " No deixe mai les crispetes més de cinc minuts al microones, podrin cremar-se". Mentida! Jo mai les he  deixades tant i sempre hi ha alguna que és crema, i unes altres que no es fan. I com que ja estem alterats ens saltem l'altra recomanació: " no fiqueu les crispetes que no s'han fet una altra volta al microones" Si mira! Jo les fique i si vull cinc minuts!

    No sé... això de llegir les etiquetes és prou divertit. El que no ho és tant és girar el paquet per vore la data de caducitat (mira que seria fàcil ficar-ho tot seguit, però no) i que el polset blanc taque tots els racons possibles dels pantalons. Maleïda farina.

DEPÈN DE TU

"Els arxius de cronometratge maia senyalen que el 2012 marca el tancament de diversos grans cicles del temps: un cicle del Calendari maia de 26.000 anys, un cicle de la Terra de 78.000 anys, un cicle de la Terra de 26.000 millons d'anys i els 255 millons d'Anys Galàctics. El tancament simultani d'aquests cicles en l'any 2012 és com un odòmetre ( dispositiu que indica la distancia recorreguda en un viratge de un vehicle) girant al voltant de la història sencera de la nostra galaxia i, tal vegada del cosmos sencer. És un moment en el que s'espera que la humanitat, el planeta Terra, la Galaxia Via Làctea i potser tota la creació donen un salt simultani en l'evolució."

" És tan arriscat creure-ho tot com no creure res" ( Denis Diderot)

El primer paràgraf no el tinc molt clar, el segon... com que m'és més fiable. Hi ha tota una tesi que defensa que al 2012 es termina el món, però n'hi ha una altra que només diu que es van a succeir uns canvis prou importants (suportada amb insistència per la meua tia). Front a la primera, no hi ha res a fer, així que no cal preocupar-se. Daltra banda "assumirem els riscos. El que sempre ha sigut, no sempre serà, necessariament, per a sempre" ( Roberto Goizueta). 

Deixant a un costat les tesis i les cites, només cal donar un cop d'ull al món per a comprendre que ens trobem en una situació tensa, conflictiva, estem situats en l'extrem del precipici, on tenim dos opcions: donar un pas endavant i rodar muntanya avall o fer un pas cap a darrere i salvar-nos del perill. O no fer res i mantenir-nos en la mateixa situació. Bé, tres opcions aleshores. Jo no sé quin va a ser el resultat, tal vegada ningú ho sàpiga, o sí, i volen deixar-nos especular una miqueta per a gaudir de la nostra suposada autoafirmació o ignorància. Però el que sí que puc afirmar és que conec uns quants casos de parelles que portaven molts anys de relació i d'un dia per a l'altre s'han terminat. Que si " ja no et vull" que si "eres una fresca per ballar amb no sé qui" que si " així no anem a cap lloc, és millor que quedem com amics"... Els xics van ser els que van deixar aquestes relacions i als pocs dies una de les xiques va trobar treball d'infermera per a un any, l'altra va terminar el màster i es va anar a Malta i la tercera està a punt de grabar un disc. Coincidències. Interpretacions. Potser, però ací estàn.
La veritat és que sóc una de les persones que no pot negar aquesta afirmació de canvi. 2012, any en el que terminem segon de batxiller, notes, estiu estrany, universitat, gent, estudis, vida nova?  "Com que encara no podem controlar les coses que ens van a ocorrer, però si la manera d'afrontar-les, fes-ho sempre amb un  somriure" (Laura Gómez García) 

EL LLIBRE DEL MUNTANYER

És cert que l'analogia del camí i la vida no és nova però això no vol dir que no siga certa, i molt.

Moltes vegades he fet marxes per la muntanya, més o menys llargues, però no mai havien sigut "competitives". Aquesta volta ha sigut diferent. La meua tia, fent publicitat de Borriol, ens va informar i animar a participar en la XIV marxa a peu del citat poble. Mon pare, gens convençut, va haver de rendir-se front la meua insistència: ens vam apuntar. I hui a les 7:25 ja estàvem amb els dorsals preparats per començar la cursa de 25 quilòmetres.

Primers metres. Aprofitem per a còrrer suaument ara que estem frescs. Ens aturem quan arriba la pujada. Tractem de mantindre un ritme que no oscil·la massa. Arribem al primer control on l'aigua, ja prou necessària, ens refresca la gola però no les idees. Dubtem. Mon pare creu que no va a aguantar la carrera llarga i ens desviem pel camí de 15 kilòmetres. Ens titllen el nombre del dorsal: pareix que ja no hi som a la cursa "competitiva". Continuem, sens dubte, pel tram més bonic del recorregut: al fons el mar, i ací, més prop, el margalló, el romer i eixe arbust amb punxetes. Mon pare es torça el turmell. Mala sort. Hem de continuar perque no hi ha cap altra solució. Pas darrere d'un altre, arribem. 15 quilòmetres en 2 hores i mitja.

Malgrat que puga semblar que ha sigut un fracàs, no puc estar més en desacord. Hem respirat aire pur, hem fet esport, hem tingut un tracte excepcional per part de l'organització, hem gaudit del paisatge, hem compartit temps junts, hem rigut... Vaja, que no se m'ocorre millor manera de passar un diumenge. Jo, per la meua part estic segura que repetiré, mon pare, ja no n'estic tan segura.

LLEGENDA DE METÀFORES:

Cal tenir en compte que no hi ha una única interpretació, però en aquest cas crec que aquestes igualtats són les més acertades.

Primer tram de la cursa amb energia = La joventut, les ganes de mengar-se el món.

La pujada = El començament de la maduresa.

L'aigua = La família, els amics, les relacions personals.

El desviament i el nou camí = La presa de decisions ( tindre un fill)

El torçament = La malaltia

La darrera frase = El record de tota una vida

És cert que l'analogia del camí i la vida no és nova però això no vol dir que no siga certa, i molt.

El recorregut, la muntanya serà la que serà, de tu depen com l'afrontes.

VERGONYA DE SENTIR VERGONYA

Potser hauria d'escriure més al bloc, però amb coses com aquestes, no cal dir res més.

Comença per "a" i termina per "mor"

     Avui, era un d'aquests dies en els que hi ha tantes coses a fer, que el teu cap no para. La xica, seriosa però amb una mirada múrria, està, ara, a la sala d'espera del dentista. La veritat és que odia anar al metge, i això que és una magnífica estudiant de segon any de medicina. El temps passa i decideix agafar una revista. És una d'aquestes que parlen de tot una mica. Va passant els fulls i llig: Realment et conéixes? Comprova-ho! . Era un dels típics i impronunciables tests. No era massa amiga d'ells des que va trovar un que pretenia endevinar com eres per la teua roba interior, i, a més, era obvi que es coneixia, era ella mateixa!. De totes formes, com que encara tardarien molt, el comença a fer. Quin és el teu color preferit? Bé, aquesta és fàcil, el lila. Quin animal series? Mmmm...  a vore... segurament un llop. Quin dels següents adjectius et descriu millor?  Somniadora, ambiciosa, constant o independent? Puuuffff!!!! No sé, crec que tinc els peus prou a terra, sóc realista. Sí, m'agrada marcar-me objectius i portar-los a terme, però, moltes vegades, no sé cap a on tirar, esquerra, dreta... bé, sempre esquerra, però... no sé realment el que vull a la vida. Ahh! no sé si sóc excesivament independent o tot el contrari! Si estigueren els pares...  Si la teua parella... Tanca amb un sonorós "plaf" la revista i deixar de llegir. No mai havia tingut parella, i això no seria un problema si almenys haguera estat enamorada, però tampoc. La merda aquesta del tesssttt ja m'esta tocant els... primer m'ajuda a adonar-me de que no sé qui sóc ni qué vull i després em trau el tema amorós... No és que estiguera desesperada, però sempre s'havia preguntat per què mai havia sentit allò del que tot el món, fins i tot els lletjos, parlaven. Sí, l'havien tocat per puestos que ni ella mateixa savia que existien, però eixa sensació és distinta, comença per "o", i termina per "rgasme". Els ultims mesos li havia estat donant voltes. No donava detalls de les seues costums ni pensaments, tenia canvis molt bruscos, podia ser la persona més meravellosa, simpàtica i graciosa del món, i al segon, ignorar-te com si no fóres res. Volia que algú la coneguera realment, que li fera riure, que li ajudara en els moments durs... volia enamorar-se. Però, alhora tenia por, molta por, por de que si es mostrara tal i com era, ningú l'acceptara. Mostrar-se sense la seua armadura? Tota indefensa? Diana dels dards d'algú que només vol diversió? Si aquest era el preu pel qual ( tal vegada) es podria enamorar, no sabia si estava disposta.

     Diuen que amb els anys es madura, i es sap quin camí escollir, però, la xica, avui en feia 20 i tenia uns quants dubtes. 

     Trenca el fil dels seus pensaments i passa a escoltar el musical, " i com pots alçar-te amb algú al que no ames?"

 

FLASH(MOVE)

Flashmob: traduït literalment de l'anglés com " multitud instantània" ( flash:llampada, ràfega; mob: multitud), és una acció organitzada en la que un gran nombre de persones es reuneix de sobte en un lloc públic, realitza alguna cosa inusual i després es dispresa ràpidament. Això és el que deurien d'haver-me explicat quan el professor de ball va comentar que fariem un flashmob al Grau.
Sempre m'ha agradat ballar i és cert que, exceptuant alguna temporada, no he deixat de fer-ho mai. Per això, no vaig dubtar en participar en un ball a gran escala que fins i tot seria grabat. L'organització d'un event d'aquesta mesura sempre és complicat, però les ganes i l'excitació del moment ho supleixen tot. Malgrat que la coreografia no tenia un estil marcat ( nosaltres, a classe, acostumem treballar estils com el popping, el locking, i fins i tot el breakdance!) vam arribar a la plaça del Mar dominant-la. La gràcia de l'assumpte era que les sis acadèmies de ball i la gent que hi havia, dissimularen, feren com que estaven passejant o qualsevol altra cosa ( no es va aconseguir del tot perquè la gent té una estranya mania de fer justament el contrari d'allò que li demanen). Quan van sonar les primeres notes de Born this way de Lady Gaga, el nostre professor va començar a ballar. Després ens vam anar afegint la resta de "ballarins". El resultat va ser un ball, potser, no molt coordinat, però francament energètic. Al finalitzar la "coreo" grupal cada acadèmia va realitzar una xicoteta demostració del ball que està preparant. Nosaltres no vam ser una excepció i vam gaudir tant de la nostra actuació, que voliem repetirla una i altra volta. Ens sentiem com "un tot", ballarins reals.


Sabem perfectament que no es diu "flashmove", però no podem evitar que el nostre subconscient relacione ball amb move, i per això quan algú ens diu: "no és amb move, és diu flashmob", pensem: "sí, sí, clar".


Ací deixe el resultat del tant comentat ball, espere que us agrade (la part del mig és un miqueta rotllo).


http://vimeo.com/33517158


Ací teniu la nostra actuació, encara que siga enfocada per darrere.


http://www.tuenti.com/#m=Video&func=view_videos&full_collection=1&collection_key=15-66189835-1