dissabte, 21 d’abril del 2012

MONZÓ-NITZA' T

     El xic camina prou apressa, no va enlloc, però li agrada aparentar que té moltes coses a fer. Quan veu la sabatilla blanca a terra els seus pensaments s'esfumen. Mira cap amunt i veu a la xica a la vora del terrat marró. Instintivament puja els 62 graons de l'escala sense saber molt bé què és el que es va a trobar o què és el que ha de fer. Sí, no hi ha dubte que la xica de la camisa blava té la intenció de suïcidar-se. El xic ja s'ha enfrontat a aquesta situació un parell de vegades, però ara dubta; vertaderament la cara de la xica és un misteri. Malgrat tot, s'acosta, a poc a poc, per a evitar que la xica finalitze el seu propòsit (encara que si ho fera tindria alguna cosa que contar a l'oficina). La mà d'ell està a punt de fregar la d'ella quan aquesta, violentament, s'aferra als cinc dits salvadors i a un cos estrany però indiscutiblement reconfortant.

   Tot seguit, ell la convida a un café amb llet, no li pareix correcte deixar-la d'eixa manera sense més. A més, li ve de gust el café i mantindre una estona més el sentiment de superheroi. Després de quatre frases i un parell de paraules amistoses, ella pareix que es relaxa i tracta de besar al xic, el qual fica la mà (la del anell) per a interferir aquell acte massa confiat per al seu gust. El xic decideix que ja n'hi ha prou i abandona el local reprenent el mateix ritme d'abans. La xica pensa uns segons i al que fa 6, ix per la porta i es penja de l'esquena d'ell. Una mica fart, accelera el pas amb la intenció de deixar-la atrás. Ho aconsegueix. Pensant en el que li acaba de ocórrer s'equivoca de carrer i s'endinsa en un que no coneix. A qui sí coneix és a la xica de la camisa blava, qui se li encara com si buscara baralla. No suporta més a aquella pesada llunàtica i l'empeny bruscament contra la tanca metàl·lica. Li diu totes les coses que li deuria haver dit des que va tractar de besar-lo, es gira i se'n va.

   La xica, trista, es queda parada uns segons, i al sisé, corre com no mai ho havia fet. Corre i corre fins que arriba a l'edifici del terrat marró. Es col·loca exactament en el lloc d'abans, es deslliga la sabatilla blanca i calcula quant tardarà a caure per a que el xic de la camiseta a taques se n'adone.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada