Considere que la gent, hui en dia, no s'implica massa en els assumptes que els concerneixen. A uns, els dóna tot igual, si fa sol, que faça, si plou, que ploga. Uns altres prefereixen queixar-se de tot, però absolutament de tot, i no moure ni un dit per intentar que les coses siguen d'una altra manera.

Malgrat això, crec que hi ha un tema que ara mateix està en boca de tots, i pel qual he vist moltes expressions de protesta i intents de canvi. Em referisc a la polèmica de TV3.

En els quatre dies de Magdalena que portem, m'han resultat curiosos alguns detalls, visibles en tot tipus de gent i situacions. Començaré per la més propera; l'edifici d'enfront. En cinc d'aquestes balconades veines es pot veure un cartellet amb la, ara típica frase, " volem TV3". Curiosament, tots ells estan també acompanyats per banderes de Catalunya. Ara bé, hi ha una persona, també d'aquest edifici, que ha decidit que el millor per  adornar la seua casa en aquestes dates és una bandera d'Espanya. Qüestionables maneres de percebre la realitat, però totes respectables.

El dissabte per la vesprada, en el pregó, em va fer moltísima gràcia que més de deu xiques, vestides amb els típics trages castellonencs, portaven en la cintura un adhesiu prou vistós, i a que no saveu que ficava? Exacte. Però, el més graciòs és que ho vaig veure per canal 9! Segur que el càmera es va tornar boig tratant de captar un "bon" pla.

El diumenge, pujant a la Magdalena, a més de veure, al menys, tres carros, d'aquests de la compra ( no direm d'on, encara que crec que no fa falta) amb la ja nomenada frase, vaig veure una pintada que feia referència a aquest tema. "No a Camps, sí a TV3" resava la frase en una caseta de Sant Roc, on, com ens va dir un simpàtic home, els cacauets i tramussos entren millor amb una miqueta de vi.

Ahir per la nit, en el "correfocs", quasi al final del recorregut, i també quasi sense adonarme'n es van anar confonenet els crits d'ànim de  " Xarxa Teatre!" i  "aquest dimoni, pareix un angelet!" amb "volem TV3!". Va ser agradable, perquè, de sobte, ens vam girar, i havia un jove, pujat a les espatlles d'un amic, amb la bandera-icona menejant-la d'un costat a l'altre i amb un gran somriure. Estava orgullós del que feia.

Amb tots aquests signes, no vull dir res més que, encara que hui en dia, la gent no estiga molt compromesa, encara hi ha persones que es fan notar i defensen els seus ideals.