El divendres, abans de sopar, vaig ficar un moment la televisió, i vaig vore que feien "Hermano mayor". És un programaen el qual Pedro García Aguado, un ex jugador d´hàndbol, retirat per una lesió, ajuda a joves que tenen problemes de comportament, són violents, no estudien...
Pedro no és cap psicòleg, sinó que es basa en la seua pròpia experiència, ja que ell mateix va ser un jove amb aquest tipus de probelemes.
Havía vist algunes voltes el programa i m'agradavaprou, perquè veus l'evolució d'aquests adolescents desorientats, que per fi, comprenen que amb les seues actituts fan patir a les seue famílies i a ells mateixos.
Però, aquesta vegada, no vaig ser capaç de vore-lo sencer, de fet amb cinc minuts va ser prou.
Una jove d'uns 18 o 19 anys insultava d'una manera exagerada a la seua mare, mentre aquesta intentava dir-li, amb molt de respecte, que simplement s'arreglara l'habitació. Però, quan definitivament em vaig quedar sense paraules, va ser quan, davat la insistència de la mare, la filla no va dubtar en propinar-li una punyada en la panxa. Jo em feia creus, no comprenia de cap manera com una filla pot mostrar una actitud tan violenta amb la persona que li ha donat la vida.
Però, la cosa no va quedar ahí, sino que per la boca soltava "merevelles" com: " eres peor que una prostituta, porque por lo menos ella te escucha (...) lo que siento por tí, no es odio, es odio y asco"
Van ser unes imatges tan crues i xocants, que em vaig quedar paralitzada uns minuts, amb la respiració entretallada, i amb un nuc en el estòmag. Quan vaig reaccionar, vaig anar corrent a abraár a la meua mare.
Eixa nit no vaig sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada