Considere que la gent, hui en dia, no s'implica massa en els assumptes que els concerneixen. A uns, els dóna tot igual, si fa sol, que faça, si plou, que ploga. Uns altres prefereixen queixar-se de tot, però absolutament de tot, i no moure ni un dit per intentar que les coses siguen d'una altra manera.

Malgrat això, crec que hi ha un tema que ara mateix està en boca de tots, i pel qual he vist moltes expressions de protesta i intents de canvi. Em referisc a la polèmica de TV3.

En els quatre dies de Magdalena que portem, m'han resultat curiosos alguns detalls, visibles en tot tipus de gent i situacions. Començaré per la més propera; l'edifici d'enfront. En cinc d'aquestes balconades veines es pot veure un cartellet amb la, ara típica frase, " volem TV3". Curiosament, tots ells estan també acompanyats per banderes de Catalunya. Ara bé, hi ha una persona, també d'aquest edifici, que ha decidit que el millor per  adornar la seua casa en aquestes dates és una bandera d'Espanya. Qüestionables maneres de percebre la realitat, però totes respectables.

El dissabte per la vesprada, en el pregó, em va fer moltísima gràcia que més de deu xiques, vestides amb els típics trages castellonencs, portaven en la cintura un adhesiu prou vistós, i a que no saveu que ficava? Exacte. Però, el més graciòs és que ho vaig veure per canal 9! Segur que el càmera es va tornar boig tratant de captar un "bon" pla.

El diumenge, pujant a la Magdalena, a més de veure, al menys, tres carros, d'aquests de la compra ( no direm d'on, encara que crec que no fa falta) amb la ja nomenada frase, vaig veure una pintada que feia referència a aquest tema. "No a Camps, sí a TV3" resava la frase en una caseta de Sant Roc, on, com ens va dir un simpàtic home, els cacauets i tramussos entren millor amb una miqueta de vi.

Ahir per la nit, en el "correfocs", quasi al final del recorregut, i també quasi sense adonarme'n es van anar confonenet els crits d'ànim de  " Xarxa Teatre!" i  "aquest dimoni, pareix un angelet!" amb "volem TV3!". Va ser agradable, perquè, de sobte, ens vam girar, i havia un jove, pujat a les espatlles d'un amic, amb la bandera-icona menejant-la d'un costat a l'altre i amb un gran somriure. Estava orgullós del que feia.

Amb tots aquests signes, no vull dir res més que, encara que hui en dia, la gent no estiga molt compromesa, encara hi ha persones que es fan notar i defensen els seus ideals.

PRIORITATS JERARQUITZADES

Crec que en aquests moments és prou oportú parlar-ne d'una cosa que durant la major part del l'any sembla que no existeix, però, que per contra és una realitat, i molt important.

Els desastres ecològics, són un dels fets que em fan alçar el cap del bullit de bledes, o de qualsevol altra cosa que estiguera menjant quan veig les notícies. En uns moments, tot passa d'estar estable a haver 455.000 hectàrees cremades, 400 quilòmetres de costa ennegrides, o tot ( i tots) contaminats de substàncies tòxiques nuclears.

Sí bé és cert que no sempre són causats pels humans, una gran part d'ells si ho són. L'evolució i l'avanç cientificotècnic, comporten molts riscs. Cóm abastir a milions de persones i subministrar-les l'energia necessària? Doncs, molt fàcil, transportem el petroli en enormes vaixells, o fem funcionar a tota potència i fins al límit les centrals nuclears. I si hi ha cap problema, un escapament, una fuga? No passa res! Es parla un parell de dies a les notícies, ( amb una discutible veracitat de les dades de pèrdues animals i vegetals i de contaminació del medi ), i és prou per a que la gent s'oblide de plantejar-se la indiscutible hegemonia d'aquest tipus d'energies. En aquest moment és fa inevitable esmentar la catàstrofe que ha tingut lloc al Japó, un dels nomenats NPI ( nous països industrialitzats) que a més d'haver sofrit un terratrèmol de 8'9 graus, tot seguit d'un tsunami de 10 metres d'alçària, ara s'enfronta a un possible cas de fuga nuclear en la central de Fukushima. De moment la situació es troba en un nivell de 4 sobre 7, i Déu vulga que no siga la segona part de  Txernòbil.

D'una altra banda, aquestos desastres ecològics es tenyeixen de tragèdia quan la vida de les persones es veu negativament involucrada. Però, això és el que jo no puc entendre: mereix la pena arriscar tant? Tant bé reporta? La resposta és fàcil: sí, tenim en compte que els beneficis superen els milers de milions d'euros . Però. personalment, considere que és necessari anar més allà, mirar el rerefons del assumpte. Hauria de ser prioritari el control d'aquest tipus de desastres. Devem tot el que tenim a la natura , i aquest hauria de ser motiu suficient com perquè mai més la paraula ecològic estiguera acompanyada de desastre.