TRIA UNA DE LES QUATRE OPCIONS

    Hui serà un dia per a la posteritat: acabe de fer l'últim qüestionari de química del curs.    Jo no sé d'on haurà tret Vicent (un boníssim professor, d'altra banda) la meravellosa idea de fer-nos aquestes preguntes en acabar cada tema (i de vegades cada mig tema!), però la veritat que va ser un dia d'inspiració total.    La prova en si consisteix en deu preguntes amb quatres possibles respostes però només una correcta i un temps de una hora o hora i mitja, depén.        Aparentment, pot semblar prou fàcil tenint en compte el temps i que tens a la teua disposició llibres, apunts, Internet, etc. Doncs bé, el problema és que les preguntes estan formulades d'una manera especial, on els llibres, els apunts i l'internet no serveixen per a res i l'hora i mitja, quan te n'adones, s'ha convertit en 20 segons! Clar, amb aquestes condicions és normal que quan Vicent diga: "Ah! I per cert, ja teniu obert el qüestionari. Estarà fins al dilluns a les 11:55", tots ens mirem pensant: "Noooo!"    Ho he provat tot. Llançar-me i fer-ho sense haver estudiat al màxim el tema, quan ja somiava i tot amb els compostos, després de fer la migdiada, després de fer esport... tot! I la millor nota que he pogut traure ha sigut un 8 (una volta, la resta sets, sisos, cincs, quatres). El que és pitjor, és que sospite que algun dels meus companys tenen mètodes poc legals (les respostes) i mentre jo no aconseguisc res ells trauen deus. Pareix que ací o menges o et mengen.    En fi, després de totes les hores que m'he passat preparant i fent els ja famosos qüestionaris, tinc una cosa clara (bé, dues): que m'han servit per estar més preparada i que estic molt contenta que haja sigut l'últim.

BASAT EN FETS REALS

    El dimarts tenim l'últim examen d'història. El temari inclou la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil i el franquisme, de manera que ara mateix tinc ballant en la ment desenes de dades, tractats, batalles,etc. 

    No mai havia estudiat amb tanta profunditat la història d'Espanya, és més, em solien atraure més els esdeveniments internacionals que els propis. També és cert que no mai m'havia plantejat seriosament la realitat fora dels llibres. La història conta el dia a dia, la vida de persones en un temps i lloc determinat; és molt més que dades, tractats i batalles. És el nostre passat, i en certa manera,condiciona el nostre futur.

   Com que , a banda del material escolar tradicional, també hi ha altres formes d'aprenentatge (i com que la saturació mental que tenia ja era prou elevada), he decidit afiançar els coneixements amb pel·lícules. És prou objectiu dir que els films espanyols només tractes dos temes: el sexe i la  guerra o postguerra (i, de vegades els dos junts). El primer no m'aportaria res per a la prova del dimarts, de manera que me'n quedava un. Quasi per atzar o gràcies a la facilitat de veure pel·lícules sense talls i de bona qualitat en una d'aquestes pàgines que els agrades tant als de la SGAE, ja n'he vist dues: La lengua de las mariposas i La voz dormida. Ambdues estan tractades des de la perspectiva dels "comunistes", "republicans", "rojos", mots molt empleat i quasi sempre (millor, sempre) amb una connotació negativa. La primera, tal vegada, mostre una cara menys cruel, amagada darrere de les relacions amoroses o l'amistat, però la segona no reprimeix cap escena que, recordem, han pogut ser reals. Això sí, les dos acaben de la mateixa manera: protagonista  o protagonistes afusellats a les ordres d'un cabdill que, per la gràcia de Déu, es disposava a crear una gran i lliure, una nova Espanya.

    "Una imatge val més que mil paraules", i que ho digues! Cinc mocadors he gastat! Crec que no es pot expressar l'empatia que he sentit. La impotència, el sofriment, la immensa ràbia de no poder fer res per canviar el que ha passat, perquè ha passat.

    I ara què? Cal negar-lo, evitar-lo, oblidar-lo? O potser seria millor enfrontar els nostres fantasmes del passat perquè no tornen a causar-nos malsons? De totes formes, per a algunes persones, la marca negra (o roja i gualda) d'aquells temps ja no s'esborrarà mai.

    El que m'ha quedat clar amb la visualització d'aquestes pel·lícules és que, quan em pregunten el dimarts per la repressió franquista o l'exili, estaré una miqueta més preparada per poder explicar-lo. Tractaré de no mostrar les meues tendències (encara que és impossible) per no entrar en polèmica, però quan entregue l'examen estaré orgullosa que quede una mostra escrita més d'aquella època en la qual l'estupidesa humana va arribar al màxim; on les persones es mataven per uns ideals. "Qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo".