Comença per "a" i termina per "mor"

     Avui, era un d'aquests dies en els que hi ha tantes coses a fer, que el teu cap no para. La xica, seriosa però amb una mirada múrria, està, ara, a la sala d'espera del dentista. La veritat és que odia anar al metge, i això que és una magnífica estudiant de segon any de medicina. El temps passa i decideix agafar una revista. És una d'aquestes que parlen de tot una mica. Va passant els fulls i llig: Realment et conéixes? Comprova-ho! . Era un dels típics i impronunciables tests. No era massa amiga d'ells des que va trovar un que pretenia endevinar com eres per la teua roba interior, i, a més, era obvi que es coneixia, era ella mateixa!. De totes formes, com que encara tardarien molt, el comença a fer. Quin és el teu color preferit? Bé, aquesta és fàcil, el lila. Quin animal series? Mmmm...  a vore... segurament un llop. Quin dels següents adjectius et descriu millor?  Somniadora, ambiciosa, constant o independent? Puuuffff!!!! No sé, crec que tinc els peus prou a terra, sóc realista. Sí, m'agrada marcar-me objectius i portar-los a terme, però, moltes vegades, no sé cap a on tirar, esquerra, dreta... bé, sempre esquerra, però... no sé realment el que vull a la vida. Ahh! no sé si sóc excesivament independent o tot el contrari! Si estigueren els pares...  Si la teua parella... Tanca amb un sonorós "plaf" la revista i deixar de llegir. No mai havia tingut parella, i això no seria un problema si almenys haguera estat enamorada, però tampoc. La merda aquesta del tesssttt ja m'esta tocant els... primer m'ajuda a adonar-me de que no sé qui sóc ni qué vull i després em trau el tema amorós... No és que estiguera desesperada, però sempre s'havia preguntat per què mai havia sentit allò del que tot el món, fins i tot els lletjos, parlaven. Sí, l'havien tocat per puestos que ni ella mateixa savia que existien, però eixa sensació és distinta, comença per "o", i termina per "rgasme". Els ultims mesos li havia estat donant voltes. No donava detalls de les seues costums ni pensaments, tenia canvis molt bruscos, podia ser la persona més meravellosa, simpàtica i graciosa del món, i al segon, ignorar-te com si no fóres res. Volia que algú la coneguera realment, que li fera riure, que li ajudara en els moments durs... volia enamorar-se. Però, alhora tenia por, molta por, por de que si es mostrara tal i com era, ningú l'acceptara. Mostrar-se sense la seua armadura? Tota indefensa? Diana dels dards d'algú que només vol diversió? Si aquest era el preu pel qual ( tal vegada) es podria enamorar, no sabia si estava disposta.

     Diuen que amb els anys es madura, i es sap quin camí escollir, però, la xica, avui en feia 20 i tenia uns quants dubtes. 

     Trenca el fil dels seus pensaments i passa a escoltar el musical, " i com pots alçar-te amb algú al que no ames?"