L´home la va empotrar bruscament contra la paret, i li va tapar la roja boca amb la mà, la qual al cap d´uns moments estaria plena de sang...
Luna es va incorporar suorosa, amb eixa angúnia que l´asfixiava per aquest somni.
No es podia explicar que aquell pare tan carinyós, que li havia donat tantes coses, i al que volia tant, fóra el protagonista d´aquell aterrador succés.
En baixar l´escala sa mare li va comentar que estava pàl·lida i que la seua mirada estava com perduda.
- M´ha tornat a passar, he tingut eixe maleït somni tan horrible; no sé perquè la meua ment torna una vegada i altra a aquestes imatges tan macabres.
En eixe moment, Ramon, el pare, baixava per l´escala, però es va quedar petrificat al escoltar:
-No puc evitar somiar-lo.
-Filla, el teu pare no és cap assassí.
Ramon va pujar ràpidament al dormitori, i es va tancar al bany, i allí assegut al sòl, va començar a recordar...
Va ser un divendres, quan ja no ho va suportar més.Carme, parlava carinyosament amb el veí, amb aquells ulls profunds, aquella boca sensual, que feia temps l´havien atrapat a ell fins al punt de no poder pensar en ningú més. Ell, ple de zels, va esperar ansiós a què terminaren de parlar i com posseït per una força sobrehumana li va dir:
-O ets totalment meua, o no ets de ningú...
Quan es va adonar, estava tot tirat a terra, xopat per les seues pròpies llàgrimes.
Tenia varies opcions.No fer cas, i continuar amb la seua vida actual, confessar que estava penedit i entregar-se a la policia, o matar-les a les dos i començar una nova vida.
Aquesta, només és una xicoteta història fruit de la meua imaginació, però no haguera sigut possible sense l´ajuda de molts homes que, quasi a diari, porten aquest relat a la realitat.
Tal vegada no siga un tema per tractar amb ironia, però és la única manera que se m´ocorreix per no caure en la desesperació.
La capacitat de l´home per a l´adaptació ens porta a que, quan escoltem paraules com: " avui, un home de cinquanta-quatre anys ha apunyalat tretze voltes a la seua dona" continuem menjant com si la cosa no fóra amb nosaltres.
En aquest món hi ha moltísimes coses que canviar, i fins que sàpiga com arreglar-les, començaré per no deixar que cap home m´alce la veu ni una miqueta.
